Notícies, crítiques, reportatges i llistes de pel·lícules

Notícies, crítiques, reportatges i llistes de pel·lícules

es

Cinema i sèries de televisió Vestimenta espanyola

Cinema i sèries de televisió Vestimenta espanyola

Els aristocràtics i colorits dissenys de “La Corona” o “Emily a París” juntament amb el vestuari de pel·lícules com “Espartaco” o “Mulán” i una òpera a l’estil de “Otel·lo” són només una mostra de sis milions. Una de les peces que des de 1856 ha albergat la sastreria espanyola Peris Costumes, “una de les més grans del món”.

Ara, Peris Fashion ha deixat de ser una antiga sastreria per convertir-se en una flamant multinacional a què acudeixen productores de cinema, televisió, teatre i publicitat de tot el món per contractar els seus serveis. “Tenim un dels millors estocs quant a quantitat i qualitat de vestuari per a qualsevol personatge”, explica Javier Toledo , director general de l’empresa, en una entrevista amb EFE.

Pels passadissos dels magatzems situats a diverses naus d’un polígon industrial d’Algete, a Madrid, passegen modistes de tot el món a la recerca de peces i complements de totes les èpoques, “des de l’època antiga en què l’home portava un davantal fins a la roba d’ahir”, sent el seu baluard l’època de l’Edat Mitjana i el segle XVIII.

“Això no vol dir que no tinguem altres èpoques vistoses com la de Versalles”, adverteix Toledo entre rialles, explicant que l’objectiu d’aquesta sastreria és “servir i ajudar els responsables del vestidor”.

Per això, compten amb magatzems organitzats cronològicament amb tota la roba suspesa i accessible, “el propòsit és facilitar la feina dels estilistes”, explica.

Compten amb modistes i modelistes, experts en documentació i especialistes en investigació tèxtil, així com en tintat i antiguitats, confecció d´uniformes i treball del cuir en un taller d´artesania o sabateria.

Peris Costumes està especialitzada en moda contemporània i compta amb una “casa de les gemmes”, una sala amb més de 20.000 gemmes vistes en produccions com “Los Borgia”, “Los Tudor”, “L’edat de la innocència” o “María Antonieta “.

L’origen d’aquest treball es remunta a la ciutat espanyola de València (a l’est) el 1856 quan, a més de fer vestits, el sastre produïa vestits d’òpera i teatre. “També venia i llogava”, recorda Toledo. “Així va començar aquest negoci, que avui veu l’auge de les sèries de televisió”.

Anys més tard, es va traslladar a Madrid, “donant les primeres representacions teatrals i òperes, i col·laborant amb el Teatro Real”, afegeix l’empresari mentre recorda que a finals dels anys 50, aquest negoci familiar va començar a participar al cinema, entre altres pel·lícules com “L’últim cuplé” (1957) o “Espartaco” (1960), que va guanyar l’Oscar al millor vestuari el 1961.

Una empresa familiar que va passar de pares a fills, en temps molt bons, només cal recordar la dècada dels vuitanta, en què es va crear el vestuari per a grans espectacles d’òpera com Otel·lo, amb Plácido Domingo, o Remant al vent”, pel·lícula en què Hugh Grant i Elizabeth Hurley vestien la modista Yvonne Blake.

També han viscut alts i baixos econòmics fins que el 2013, Toledo va comprar totes les seves accions així com el nom. “Començo un nou camí en què he intentat adaptar-me als nous vents del món audiovisual”.

Ha obert sucursals en altres punts geogràfics i situa Peris Costumes com una de les principals empreses de moda. “Avui dia és una de les empreses més grans del món en aquest sector”, diu Toledo amb orgull, i explica que són presents a dotze països, entre ells Mèxic, Regne Unit, Alemanya, Hongria i Àustria.

“Som una empresa multinacional, som a Europa, els Estats Units i Sud-àfrica, i fabriquem a Espanya, Portugal i Polònia”, afegeix orgullós Toledo, que ha estat pioner en aquest sector des que va crear amb passió el vestidor de la sèrie espanyola “Isabel” .

Recorda que en aquella època, “uns pocs directors i actors volien fer sèries de televisió, i ara tots”, diu Toledo mentre recorda que han participat en sèries com “Elit”, “Vikingos”, “Bridgerton”, “La Maniobra de la Reina” o “La Casa de Paper o Peaky Blinders”.

De Peres van sorgir vestuaris molt reconeguts i premiats com el de la pel·lícula francesa “La promesa de l’alba” (“La promesse de l’aube”) (2017) que va guanyar el Premi Cèsar a la Millor Moda a França o el de “Moulin” , que va ser nominat en els últims Oscars. Sobre un vestidor dissenyat per l’alemanya establerta a Espanya, Bena Daigler, també responsable de Mrs America, nominada al premi Emmy de vestuari.

Categories:
es
You Might Also Like

Leave A Reply