RECOMANACIONS DEL DIA: DIUMENGE 6

Doncs això ja s’acaba. Darrera jornada del D’A 2012 i el balanç no podria ser més bo. A l’espera de la cloenda i que el director del D’A ens parli de xifres i d’altres coses, la sensació general és que el públic ha respost amb entusiasme a les propostes d’aquesta any, ha omplert les sales, ha fet cues a gogó i ha gaudit d’una gran festí de cinema.
La peça grossa del dia és la cloenda amb la pel.lícula canadenca Profesor Lazhar de Philippe Falardeau, que serà a Barcelona per presentar-la al públic i promocionar entre la premsa l’estrena comercial de la pel.lícula. Ens confirma Jaume Figueras que malgrat el que pugui semblar a priori, la pel.lícula no tieteja: és un encesa lloança a l’ensenyament i en aquests temps que corren, el discurs no podria ser més pertinent. No era la favorita a guanyar l’Oscar a Millor Pel.lícula de Parla No Anglesa, però els seus mèrits són indiscutibles.
I com en tot final, oportunitat final també. De veure algunes de les millors pel.lícules que han passat pel D’A 2012 i algunes oblidades que potser no han destacat com calia entre les cinquanta obres presentades durant aquests dies. S’han dit meravalles d’aquest thriller de cocció lenta que és Once Upon A Time in Anatolia, i se l’ha comparat amb Memories of Murder o Kinatay, però segur que la comparació no li fa justícia. També ens insteressa moltíssim el gir cap al gènere de Loverboy, la proposta de Catalin Mitulescu, per aprofundir en un tema duríssim: el de les noietes que cauen en mans de les xarxes de prostitució. Ja sabem que hi ha una Romania més lluminosa, però certament no la trobareu dins aquesta pel.lícula. Més llum sí arriba de Corea del Sud, amb una de les poques propostes asiàtiques del festival – a l’espera d’una revifalla del cinema fet a l’Àsia, sembla que els grans noms ja s’han incorporat plenament al circuït comercial i no acaba de veure’s un relleu generacional… Romance Joe és una pel.lícula preciosa, molt en la línia del mestre Hong Sang-soo, de qui Lee Kwang-kuk va ser ajudant de direcció. Històries dins d’històries, metacinema, soju, personatges sempre a punt de caure en el ridícul… I molt més!
Pel D’A també ha passat Bestiaire, un dels documentals més fascinants de l’any: hipnòtic és poc. Ens atrapa i ens converteix en espectadors de primera fila d’aquests animals tancats a un zoo canadenc que miren a càmera amb una barreja d’avorriment i angoixa vital més que evident. I darrera oportunitat per veure El estudiante, una de les gran pel.lícules llatino-americanes de l’any: la política universitària argentina és molt més apassionant que qualsevol ball de promoció d’una pel.lícula nord-americana. Esteu avisats.
I amb això ens acomiadem fins l’any que ve! Ens queda per davant posar-nos al dia amb totes les cròniques festivaleres que han anat apareixent a la premsa online, a qui des d’aquí donem les gràcies pel seu suport. Des de les fantàstiques cròniques de Jorge M. de Pedro a La Vanguardia, a la cobertura exhaustiva de CineDivergente, Contrapicado,  Kuu o el blog de la redacció de Fotogramas. Gràcies a tots!