RECOMANACIONS DEL DIA: DISSABTE 5

El darrer cap de setmana del D’A 2012. A un dia de la cloenda del festival, només ens podem reafirmar en el que ja pensàvem quan estàvem tancant la programació d’aquesta edició: el balanç artístic és excel·lent. Encara ens queden dos dies per gaudir de gran cinema. I mentre l’estrena destacada de les estrenes comercials sembla ser American Pie El reencuentro  (ai mare), per aquí ens decantem per altres perles…
Per exemple: la pel·lícula preferida de la crítica. The Deep Blue Sea puntua alt en el nostre rànking d’experts, Imma Merino al diari Avui li ha dedicat una sentida oda i Manu Yañez ja l’havia deixada pels núvols i ens ho va reiterar a la presentació que va fer i que podeu llegir al nostre blog. Tan consens no és casual: Terence Davis col·loca el seu nom al costat de grans autors del melodrama com Douglas Sirk i Wong Kar-wai, en una obra interpretada per tot just cinc actors i que et deixa desbordat d’emoció. No us la podeu perdre: és una de les millors pel·lícules de l’any. Un dels altres èxits del festival i prova de com funciona de bé el boca orella és Weekend: la pel·li indie-gai de l’any va atreure un públic nombrós que es va fer un fart de plorar amb aquest Breve encuentro al Londres dels clubs.
També tenim la preestrena de Stopped on Track, la darrera obra d’Andreas Dresen (Verano en Berlín), triomfadora de l’any a Alemanya on acaba de guanyar nombrosos premis de l’Acadèmia del cinema d’aquell país: millor pel.lícula, director, actor principal i secundari. Una impactant pel·lícula que és també un cant a la vida.
I heu d’espabilar: darrera oportunitat per veure dues pel.lícules ben diferents de dos grans directors. D’una banda el musical Les bien-aimés – gens frívol, gens ensucrat – de Christophe Honoré, amb Chiara Mastroiana i sa mare, a la vida real i a la ficció, Catherine Deneuve. Sembla que la Deneuve no va tenir clar acceptar el paper fins que no va saber que Ludivine Sagnier interpretaria el seu paper de jove. Magnífica! No menys magnífica és Into The Abyss de Werner Herzog. Poca presentació necessita el director alemany, però és que a sobre la seva carrera dels darrers anys, personal i incorruptible com sempre, el porta pel camí del documental amb uns resultats fascinants.
I ja sabem que no es pot veure tot! Però no podem deixar de recomanar dues pel.lícules que potser han passat una mica desapercebudes. Sette opere de misericordia coincidia el primer dia amb la inauguració, però ara sense els agobis de l’estrena, segur que tenim oportunitat de reconèixer les seves qualitats. I d’altra banda, Breathing de l’actor passat a la direcció Karl Markovics, que ha estat comparada per la revista Little White Lies amb el De dioses y hombres de Xavier Beauvois. Subtil, amb una gran fotografia, una lliçó vital.