RECOMANACIONS DEL DIA: DIMARTS 1

Dia festiu, per raons especials! I avui és l’últim dia fort del pont. De les pel·lícules d’avui no us en podeu perdre cap, però si ho heu de fer, perquè entenem que no es pot viure només en una sala de cine, aquí en va un petit resum:

Tres títols amb la ficció com a base i tres darreres oportunitats per veure aquests films: hi ha gent que va flipar amb L, la pel·li més extraterrestre del festival. Havia de ser-hi, i vosaltres havíeu de jutjar-ho. El co-guionista de Canino presenta la seva primera pel·lícula per deixar-nos bocabadats amb el tràfic de mel, a quadres amb les enumeracions i al·lucinats amb les famílies lleugerament disfuncionals. No us oblideu el casc de la moto a fora! I sobretot, deixeu els guants de conduir a la guantera. Darrera oportunitat per veure-la! És difícil que aquesta pel·li tan freak s’estreni. Com també ho és que s’estreni comercialment la darrera de Johnnie To. Ficció a Hong-Kong:  Si ets dels que al BAFF no es perdien una del mestre xinès, has de veure Life without principles; si no ho eres, igualment, perquè Johnnie To mou els fils del cinema negre i d’acció d’una manera única.

L’ovella negra de la família real fílmica francesa, l’enfant terrible per excel·lència, Dumont porta Hors Satan per enfrontar-nos a la lletjor i als dimonis interns. La descripció de “pel·lícula cosina-germana bastarda d’El árbol de la vida” ens sembla molt addient. Et pots quedar només amb el mainstream light del film de Malick o aprofundir més en el tema i veure’t recompensat.

Donoma. Potser el títol més underground del D’A 2012 és la sorpresa més gran i autèntic cinema de guerrilla. Un director francès d’origen haitià que, amb quatre euros, molta il·lusió i enredant a tothom ha tirat endavant un magnífic fresc de la banlieu i de la difícil adolescència.

I quatre més amb la realitat com a punt de partida. Una és l’estrena del dia, Self made. De com, partint de la realitat, fem cap a la ficció. Ens direu que ja ho heu vist abans? La directora va penjar un anunci (vols sortir a una pel·li?) i aquí està el resultat, mescla de documental, art, ficció i mètode actoral, i no necessàriament en aquest ordre. Petits retrats fílmics d’alta intensitat emocional que ens van deixar clavats a la cadira. I la seva autora va guanyar el Premi Turner fa uns anys. Aquest és el seu salt a la direcció d’un llarg. Us sona la història? Sí, ha passat abans amb Steve McQueen (Shame, Hunger). Esteu avisats. Per la seva banda, Walk away Renée de Jonathan Caouette és la bomba: s’estrena demà a França, però avui teniu el segon passi aquí, a Barcelona. El públic en va sortir enamorat, frapats de com una mare desquiciada afecta a les nostres vides. Tant si vau veure Tarnation com si no, ell us en farà 5 cèntims de la pel·li anterior.

Per a propostes especials, la pel·li d’Andrés Duque: Ensayo final para utopía és un experiment documental on el director es trasllada a Moçambic per investigar sobre la independència (fílmica) del país, i allí es veu interromput per la mateixa vida real (la pròpia), movent-se entre allò autobiogràfic i allò polític per parlar de velles utopies. Fans de propostes d’alt risc, és la vostra.  I per acabar: el tret de sortida de Claire Denis. Abans de començar les projeccions a la Filmo, i de que vingui ella en persona, Aller au diable, un sorprenent migmetratge docuficció intensament lligat a les seves constants africanes.